Fer un pastís tatín és, al
meu entendre, fer el pastís més fàcil del món, sobretot si compres la Pasta fullada.
En aquest cas la vaig fer perquè Alfons va anar a casa d'uns amics i li van regalar aquestes boniques pomes, ideals per a aquest tipus de pastís ..
Ingredients.
-1 Lamina de pasta de full
-8-10 Pomes
-100 Grams de sucre
-1 Cullerada de mantega
Pelem i tallem les pomes a trossos grans, les ruixem amb llimona, perquè no s'oxidin,,.
Posem en una paella, o directament en un motlle per forn, la mantega i el sucre que comencin a caramelitzar i afegim les pomes, les anem movent que es coguin uns 10 minuts.
L'Aude és un departament francès de la
regió del Llenguadoc-Rosselló, que pren el nom del riu Aude, que
neix al massís pirinenc
del Carlit i
desemboca a la Mediterrània després de recórrer 220 km.
L'Aude limita amb els departaments dels Pirineus Orientals (al sud), l'Arieja i l'Alta Garona (a l'oest) i el Tarn i l'Erau (o Hérault) al nord. A l'est hi ha la mar Mediterrània.
La capital de l'Aude és Carcassona, i les ciutats principals (que formen les dues sotsprefectures del departament) són Narbona i Limós.
Està format per diverses regions o comarques: el Lauragués, el Carcassonès, el Cabardès, el Menerbès, les Corberes, el Narbonès, el Rasès i el País de Saut.
LaGrasse (en occità
original, la Grassa; en francès, Lagrasse)
és un municipi
francès al districte de Carcassona del departament de
l'Aude, dins la
regió administrativa del Llenguadoc-Rosselló. És cap del cantó de Lagrasse. Aquest municipi pertany a
l'associació Els pobles més bonics de França.[2]
El poble de LaGrasse és a les Corberes, al fons d'una vall travessada pel riu d'Orbiu. Aquesta regió es caracteritza pels turons coberts de pinedes i vegetació mediterrània. En alguns vessants es conrea la vinya.
De LaGrasse destaquen el nucli
medieval: muralles, carrerons estrets, mercat cobert, l'abadia de Santa Maria de LaGrasse a la riba de
l'Orbieu enfront del poble; el Pont Vell,
datat el 1303 i
refet els segles XVII i XIX; l'església de Sant Miquel: d'estil gòtic;
i les ruïnes del priorat de Sant Miquel de Nausa a la muntanya d'Alaric.
L'abadia de LaGrasse (Santa Maria de LaGrasse) és una antiga abadia benedictina està catalogada com a monument històric.[1]
La part més antiga de l'abadia, el primer palau de l'abat, té un claustre petit. Més enllà es troben els cellers i caves en sales poc il·luminades. Al damunt, hi ha les cel·les dels monjos, del segle XIII. L'església és també del segle XIII i al costat té el nou palau de l'abat, del segle XVIII. Una torre del segle XV (inacabada) s'aixeca a la part sud. L'abadia pot ser visitada.
(font.wiquipèdia)
A part d'aquesta informació us puc dir que és un poble molt tranquil, molt bonic i on el viatger que arriba se sent com a casa.
A més vam tenir sort perquè al poble se celebraba un mercat de ceràmica, el que feia que la visita fos encara més atractiva.
La vista a la Abadia és obligada, encara que hi ha una part que esta restaurada, i on viuen monjos, que no es pot visitar i una altra part, que si es pot visitar esta en part en obres de conservació, és molt, molt interessant, ja que per la proximitat a nosaltres és part de la nostra història.
En aquest cas la vaig fer perquè Alfons va anar a casa d'uns amics i li van regalar aquestes boniques pomes, ideals per a aquest tipus de pastís ..
Ingredients.
-1 Lamina de pasta de full
-8-10 Pomes
-100 Grams de sucre
-1 Cullerada de mantega
Pelem i tallem les pomes a trossos grans, les ruixem amb llimona, perquè no s'oxidin,,.
Posem en una paella, o directament en un motlle per forn, la mantega i el sucre que comencin a caramelitzar i afegim les pomes, les anem movent que es coguin uns 10 minuts.
Si ho hem fet en una paella el passem a un motlle i el cobrim amb la massa de pasta de full, posant bé les vores per dins, vam punxar la massa i ho posem al forn calent a 190 graus uns 25 minuts, fins que veiem que queda daurat.
El traiem del forn i ho desmotllem de seguida.
El traiem del forn i ho desmotllem de seguida.
Segur que si pensem
en França el primer que se'ns ve al cap és
París ... si? ..
O Normandia ...
però hi ha moltes Frances a França, moltes
regions per descobrir, i totes meravelloses.
I és que som uns entusiastes, com autocaravanistes que som, d'aquesta terra, perquè ens cuiden, hi ha àrees i molts llocs on aparcar i gaudir dels seus paisatges, la seva gastromonia ... la seva cultura ... el seu el passat .. i el seu present.
I és que som uns entusiastes, com autocaravanistes que som, d'aquesta terra, perquè ens cuiden, hi ha àrees i molts llocs on aparcar i gaudir dels seus paisatges, la seva gastromonia ... la seva cultura ... el seu el passat .. i el seu present.
Aquest cop hem fet una volta
per Aude, només
teniem una setmana, però el viatge ha donat
molt de si.
Avui us parlaré i Lagrasse i la seva abadia.
Avui us parlaré i Lagrasse i la seva abadia.
L'Aude limita amb els departaments dels Pirineus Orientals (al sud), l'Arieja i l'Alta Garona (a l'oest) i el Tarn i l'Erau (o Hérault) al nord. A l'est hi ha la mar Mediterrània.
La capital de l'Aude és Carcassona, i les ciutats principals (que formen les dues sotsprefectures del departament) són Narbona i Limós.
Està format per diverses regions o comarques: el Lauragués, el Carcassonès, el Cabardès, el Menerbès, les Corberes, el Narbonès, el Rasès i el País de Saut.
El poble de LaGrasse és a les Corberes, al fons d'una vall travessada pel riu d'Orbiu. Aquesta regió es caracteritza pels turons coberts de pinedes i vegetació mediterrània. En alguns vessants es conrea la vinya.
L'abadia de LaGrasse (Santa Maria de LaGrasse) és una antiga abadia benedictina està catalogada com a monument històric.[1]
La part més antiga de l'abadia, el primer palau de l'abat, té un claustre petit. Més enllà es troben els cellers i caves en sales poc il·luminades. Al damunt, hi ha les cel·les dels monjos, del segle XIII. L'església és també del segle XIII i al costat té el nou palau de l'abat, del segle XVIII. Una torre del segle XV (inacabada) s'aixeca a la part sud. L'abadia pot ser visitada.
A part d'aquesta informació us puc dir que és un poble molt tranquil, molt bonic i on el viatger que arriba se sent com a casa.
A més vam tenir sort perquè al poble se celebraba un mercat de ceràmica, el que feia que la visita fos encara més atractiva.
La vista a la Abadia és obligada, encara que hi ha una part que esta restaurada, i on viuen monjos, que no es pot visitar i una altra part, que si es pot visitar esta en part en obres de conservació, és molt, molt interessant, ja que per la proximitat a nosaltres és part de la nostra història.
Un dels carrers més estrets del món!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per seguir aquest Bloc i pels vostres comentaris.
Gracias por seguir este Blog y por vuestros comentarios.