diumenge, 26 de juliol de 2015

Carn arrebossada en flocs de blat de moro. Lego & Luke



La veritat és que la vida no és gens avorrida quan un tens un fill tan creatiu com ho és el meu fill Alfons.
Sempre té una idea de posar en pratica, alguna que ha vist a internet o que li han ensenyat ...
I és que el és molt artista, toca el banjo, el violín..la mandolina, la guitarra, hem tingut èpoques d'arpa de boca, de harmònica ... de baix elèctric! fa teatre, teatre musical, i ha cantat durant anys en una coral, si, es pot dir que el és L'alfons..el artista de la família.
És clar seves ganes de fer coses també passen per la cuina, molts dels seus invents els fa quan nosaltres! Ens anem de cap de setmana per que calro..cada invent culinària va acompanyat d'un caos a la cuina important i que jo prefierop no veure. .ni netejar ...,
L'últim no ens va funcionar molt bé, consistia a fer Xuxes, així que vam anar a la botiga de productes USA i comprem xarop, gelatina, colorant, alguna cosa ens va fallar per que ens van quedar toves, però ho tornarem a intentar.
Aquest cop em hzo arrebossar les escalopes de vedella en flocs de blat de moro triturats, o no com carn, així que no puc donar la meva opinió, però tots a casa van acordar que estaven boníssims!


L'arrebossat consisteix en arrebossar la carn com fem sempre, amb ou batut i enlloc de pa ratllat arrebossar-los en flocs de blat de moro, sense sucre, triturats.
Queda molt cruixent, cal anar amb compte amb la temperatura de l'oli per que es cremen molt ràpid, així que la carn millor que no sigui gruixuda, els trossos fins











Us presentaré a Lego el meu preciós i intel·ligent gat ha vingut a fer-me companyia davant de l'ordinador mentre jo escric aquesta entrada al bloc.
Lego un gat adoptat, un ésser  fascinant, moltes vegades solitari, però, com tots els gats, amb una comportament molt lògic i amb una mirada intensa que expressa moltes coses.

Em va costar anys decidir-me, tot i la insistència del meus fills, de tenir un gat a casa, em feia por, pensava que tot anava a ser un problema, però un cop vam dir si aquell 9 setembre 2012 ja no van haver dubtes, des del primer minut va ser part de la família.

Entenc als que no els agraden els animals a casa, per que jo era un d'ells, però com dic jo sempre ells et fan seu, per les seves mostres d'afecte, per la seva companyia, per seu comportament.

El fet de tenir un animal a casa, en el meu cas 2, per que a l'any següent va arribar Luke, ha creat en tots una sensibilitat especial, un dels objectius de cada dia és que estiguin contents, que no tinguin calor ara a l'estiu, que tinguin la seva sorra neta, els seus galetes, el seu pinso i si algun dia estan "diferents" quina preocupació!!! ... els passarà alguna cosa? no els passa res, ells també té els seus dies de mal humor, de mandra o d'hiperactivitat!