No tinc remei, sóc una enamorada de la meva ciutat.
Si em pregunten que lloc és el més bonic del món per a mi, dels que conec o vull conèixer no els hi dire Barcelona, per que no seria just, però si em pregunten on m'agradaria viure llavors si, a Barcelona, la meva ciutat .
Tot i que no està tan neta com jo voldria, tot i que el metro m'atabala, quan estic dins em pregunto que faig sota terra amb tot de gent!!!, hauria d'estar com a mínim a la costa brava al costat del mar. o conreant un hort en un poble, un de ben petit a prop d'un riu.
Però Barcelona m'agrada, les seves platges, els seus museus, els seus palaus, els seus parcs, la seva gent, els seus barris, les seves festes, els seus costums, i les seves coses en general.
Si te coses que no m'agraden... però intento només veure i viure les que m'agraden.
En un d'aquests dies que eren festa vam decidir anar de turistes a fer un volt, i és que les nostres caminades familiars són èpiques per que som capaços de creuar-nos la ciutat de cap a cap ...
Vam anar a veure una exposició de fotografies antigues de Barcelona al Palau de la Virreira però en el camí cap a allà vam fer diverses parades.
I per fi he vist les columnes del temple de August, fa vergonya dir... !! no les havia vist!!!! i em pregunto per que, per que?
De paseig per Barcelona
Un Sant Jordi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per seguir aquest Bloc i pels vostres comentaris.
Gracias por seguir este Blog y por vuestros comentarios.