dijous, 27 d’octubre de 2016

Cuallada de xirimoia


Si em donen a escollir entre qualsevol fruita sens dubte triaria la xirimoia, si em diuen quin és el gust que més t'agrada sens dubte per a mi res comparabla a la xirimoia, si, m'encanten i com acostumo a dir;el que més m'agrada menjar del món és la xirimoia!!!
I ara ja és època així que intento menjar cada dia.
Avui he comprat un munt i com vaig veure aquesta recepta al blog Atrapada en mi cocina he pensat que l'havia de tastar
L'he fet aquest matí, a la foto estava calent, no havia ni quallat !! espero que no se les hagin menjat totes els habitants de casa meva i quan arribi a casa encara quedi alguna!

La xirimoia és originària del nord del Perú, al sud de l'Equador i algunes zones del nord de Xile, on ja era conreada des de l'any 200 d.C.
Es va introduir en el sud d'Espanya abans de 1751, a la zona de Motril, Salobreña, Almuñécar i part de Màlaga, d'on probablement es va dur a Itàlia i a la lsla de Madeira (Portugal).
A la zona mediterrània també es troba ben adaptat a Israel, Egipte, Grècia, Reggio Calàbria (Itàlia) i Algèria, però, de fet, el seu cultiu s'ha estès a tots els continentes.1
El seu valor nutritiu s'explica per l'elevat contingut de sucres, que arriba fins al 20%, i el de proteïnes, superior al de moltes altres fruites, que arriba al 2%. Té molta vitamina; B1, B2, B6, calci, ferro, fòsfor i altres nutrients. Vegeu la fitxa de valor nutricional.
(wikipedia)

Ingredients.

-500 grams de xirimoia, sense pell ni llavors.
-500 ml de llet
-3 cullerades de sucre
-1 sobre de cuallada
-mel o caramel líquit

Posem a escalfar la llet, separem una mica per dissoldre el sobre de quallada, amb el sucre, quan esta molt calenta, abans de començar a bullir tirem la quallada, remenem i afegim la polpa de la xirimoia.
Ho deixem que arrenqui el bull, remenant i retirem del foc.
Posem en recipients individuals i deixem refredar, després els deixem a la nevera perquè ens quedi fred.
A l'hora de servir li posem una mica de mel, o caramel líquid per sobre.