Cordes sur ciel és un municipi francès, situat al departament del Tarn de la regió de Midi-Pyrénées
El poble va ser fundat per Ramon VII de Tolosa el 4 novembre 1222,
El primer recinte, datat de principis del segle XVII, les seves fortificacions van ser modificades diverses vegades fins al Renaixement
Està situat a la cruïlla de la vinya amb Denominació d'Origen Controlat Gaillac i de l'immens bosc de la Grésigne, de 4.000 hectàrees. També se situa en el centre d'una xarxa de llocs històrics en què destaquen els pobles medievals de Puycelsi, Castelnau-de-Montmiral, Penne i Bruniquel, en les goles de l'Aveyron.
Cordes-sur-Ciel va experimentar una gran prosperitat gràcies al comerç de draps, sedes i pells. Als segles XIII i XIV, els comerciants i els nobles van edificar luxoses residències: Maison du Grand Ecuyer, Maison du Grand Veneur, Maison du Grand Fauconnier i altres palaus gòtics protegits per la infranquejable xarxa de fortaleses que envoltava la ciutat.
No us ho perdeu!! Sota el sostre del mercat medieval, lloc emblemàtic del comerç a l'Edat Mitjana, es troba un pou excavat a la roca per la seva excepcional profunditat de 113 metres i la seva destacable construcció, és motiu d'interrogació per la gent de Cordes i els especialistes,Per què una construcció així? Tot un misteri....
Però si voleu mirar el seu interior il·luminat haureu de fer una aportació de 0,50 €.
Que Cordes és un poble medieval això es pot deduir passejant els seus carrers costeruts i de pedra ,descobrint la seva història, visitant les petites capelles,admirant la seva arquitectura. Les seves façanes de gres ocre on cobren vida dragons, animals i personatges estranys, tot un llenguatge el misteriós significat fa que regni un clima de llegenda. ...
Anar pujant per els seus carrerons estrets i organitzats com si fos un laberint i traspassar les seves portes i muralles fa que t'endinsis en poble turístic si, però sens dubte un lloc que no ha perdut per res la seva essència, perquè la seva orografia mai i ho podrà permetre.
Nosaltres vam fer una visita desorganitzada, ens encanta perdre'ns pels seus carrers, pujar, baixar, tornar a donar la volta, entrar a l'oficina de turisme per descobrir els secrets i les curiositats del poble i el seu entorn.
El poble va ser fundat per Ramon VII de Tolosa el 4 novembre 1222,
El primer recinte, datat de principis del segle XVII, les seves fortificacions van ser modificades diverses vegades fins al Renaixement
Està situat a la cruïlla de la vinya amb Denominació d'Origen Controlat Gaillac i de l'immens bosc de la Grésigne, de 4.000 hectàrees. També se situa en el centre d'una xarxa de llocs històrics en què destaquen els pobles medievals de Puycelsi, Castelnau-de-Montmiral, Penne i Bruniquel, en les goles de l'Aveyron.
Cordes-sur-Ciel va experimentar una gran prosperitat gràcies al comerç de draps, sedes i pells. Als segles XIII i XIV, els comerciants i els nobles van edificar luxoses residències: Maison du Grand Ecuyer, Maison du Grand Veneur, Maison du Grand Fauconnier i altres palaus gòtics protegits per la infranquejable xarxa de fortaleses que envoltava la ciutat.
No us ho perdeu!! Sota el sostre del mercat medieval, lloc emblemàtic del comerç a l'Edat Mitjana, es troba un pou excavat a la roca per la seva excepcional profunditat de 113 metres i la seva destacable construcció, és motiu d'interrogació per la gent de Cordes i els especialistes,Per què una construcció així? Tot un misteri....
Però si voleu mirar el seu interior il·luminat haureu de fer una aportació de 0,50 €.
Diuen que Cordes sur cel és el poble preferit pels francesos però estic segura que a l'hora també és el mes incòmode.
Que Cordes és un poble medieval això es pot deduir passejant els seus carrers costeruts i de pedra ,descobrint la seva història, visitant les petites capelles,admirant la seva arquitectura. Les seves façanes de gres ocre on cobren vida dragons, animals i personatges estranys, tot un llenguatge el misteriós significat fa que regni un clima de llegenda. ...
Anar pujant per els seus carrerons estrets i organitzats com si fos un laberint i traspassar les seves portes i muralles fa que t'endinsis en poble turístic si, però sens dubte un lloc que no ha perdut per res la seva essència, perquè la seva orografia mai i ho podrà permetre.
Nosaltres vam fer una visita desorganitzada, ens encanta perdre'ns pels seus carrers, pujar, baixar, tornar a donar la volta, entrar a l'oficina de turisme per descobrir els secrets i les curiositats del poble i el seu entorn.
Just a l'entrada del poble hi ha un aparcament per a cotxes amb zona per autocaravanes on per 6 € pot aparcar,dormir, amb d'buidatge d'aigües, amb aquesta tarifa entren 3 hores de connexió a l'electricitat i per 1 € més pots carregar aigua potable per al dipòsit.
Aquesta bellesa felina ens va estar acompanyant a la zona d'autocaravanes, no es va separar de nosaltres, evidentment els meus fills ja se la volien emportar a casa, estàvem segur que havia de pertànyer a una casa o una colònia ja que estava ben cuidada, neta , es deixava tocar i socialitzava amb nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per seguir aquest Bloc i pels vostres comentaris.
Gracias por seguir este Blog y por vuestros comentarios.